dijous, 14 de maig de 2015



EL JAZZ

Avui en dia tenim un gran quantitat de música moderna molta de la qual té els seus orígens en el jazz o en el rock.
Actualment s’anomena música moderna tota aquella música que no és ni històrica ni culta.

Les arrels del jazz
De la música dels negres transportats com a esclaus als Estats Units d’Amèrica van sorgir els quatre primers estils de música que han estat les arrels del jazz.

.WORK SONGS (CANTS DE TREBALL)

Són les cançons que els esclaus negres cantaven mentre treballaven recollint cotó o fent treballs forçats. Per tant serveixen per fer més suportables les dures condicions de treball.
Línia melòdica independent del ritme. Ritme marcat amb el peu o amb els instrument de treball. S’improvisa. Frases estructurades en pregunta-resposta.
Els instruments són la veu humana i les eines de treball

.GOSPEL SONGS -ESPIRITUALS NEGRES.

El gospel són cançons de tema religiós que les comunitats negres cantaven a les esglésies protestants.Ritme swing que es marca balancejant-se. Veu de falset del predicador (tendència cap al soprano) com a forma de virilitat exaltada.
Les lletres dels espirituals negres, es canvi, estan fortament inspirades en els problemes socials, mentre que les dels gospels eren més optimistes, alegres i extravertides.
La seva funció és o bé lloar a Déu o fer crítica social. Té estructura de pregunta-resposta.
Audició Nobody knows. (espiritual negre)

.BLUES

La temàtica del Blues és la tristesa davant la situació social dels afroamericans. Lletres que reflecteixen situacions de la vida quotidiana.
Les melodies són melancòliques i es basen en l’escala dels blues (les blue notes. Tenen un tempo lent i les frases comencen fort i acaben febles. S’improvisa.
S’utilitza la veu humana, l’harmònica i la guitarra ( més tard s’hi va afegir el piano i altres instruments).
Audició Birks works blues.

.RAGTIME

Es tracta de música instrumental, sense text. El nom prové del terme ragged time, que vol dir, temps estripat.
Peces només tocades amb piano sol, en les quals les melodies (mà dreta) són sincopades i contrasten amb el baix (mà esquerra del piano)de ritme simple en compàs binari. Aquí no hi ha improvisació.
Aquesta música entretenia i podia ser ballada.
Audició ragtime The enterteiner d’Scott Joplin.




EL JAZZ

Cap a finals del segle XX ja podem parlar del naixement del jazz com a estil propi. Tot i que en la seva evolució sorgiran molts estils diferents dins del jazz,es pot definir així:

-Influència de la música africana en el ritme i la improvisació:
Utilitza el compàs quaternari(4/4) i s’accentuen els temps dèbils ( el 2 i el 4).
Utilitza síncopes
Frases amb estructura de pregunta i resposta
S’improvisa
Unió de música i ball.

-Influència europea:
Les funcions tonals de tònica, subdominant, dominant.
Els combos i les big bands del jazz són agrupacions instrumentals que tenen influència de la música de cambra clàssica europea.
Quan es parla de jazz cal remetre’s als diferents estils que l’han anant conformant al llarg de la història. Fets com ara les guerres, la llei seca, el gangsterisme van provocar que molts músics haguéssin de canviar de ciutat sovint (de Nova Orleans a Chicago, de Chicago a Nova York i Kansas city) i van permetre que poguessin incorporar a la música diferents influències que rebien d’arreu dels Estats Units.





ESTIL NOVA ORLEANS (1900)

Cap a finals del segle XIX Nova Orleans era una ciutat portuària que va estar sota la influència espanyola i francesa durant molt de temps, on es donava una confluència de pobles, races i cultures extraordinària.
 En els bars, salons i tavernes, els músics negres començaren a experimentar aquest jazz (Nova Orleans) i alguns músics blancs s’incorporaren a aquest estil donant-li un nou aire que es coneix com a dixieland, Els dos estils es caracteritzen per:

-Els temes eren melòdics.
-Era estil hot, apassionat i molt expressiu
Utilitzaven combos, que eren agrupacions instrumentals reduïdes de tres instruments melòdics( trompeta, trombó i clarinet) i quatre d’acompanyament ( contrabaix, bateria, banjo i a vegades un piano).

Audició: Shreveport stomp de Jerry Roll Morton
ESTIL CHICAGO (1920)

A causa de la primera Guerra mundial, es van tancar molts locals que hi havia a Nova Orleans on tocaven els músics negres, ja que era port de guerra i la moral dels soldats perillava en aquells locals. El conseqüència, els músics van haver d’emigrar a Chicago per sobreviure. Les característiques d’aquest estil són:

. Donen més importància al solista que al conjunt.
.És estil cool, més serè, tranquil i cerebral.

Audició Black and blue Louis Armstrong


ESTIL SWING (1930)

A Chicago els gàngsters i els assassinats provocaren que la policia tanqués bars i locals jazzístics, i que molts músics es quedessin a l’atur. Alguns van canviar d’ofici mentre que d’altres emigraren a Nova York. Els barris de Harlem, Broadway i el Greenwich Village, els tres grans barris de Nova York, es convertiren en el centre de la producció musical de jazz del moment. 

Les característiques d’aquest estil són:
.Ús de riffs
.Ritme swing
.Es tocava en Bog band ( ja no en combos com els estils anteriors). Agrupacions que tenien dues seccions de vent-metall una de vent-fusta i una secció rítmica.
.Els temes són totalment instrumentals, sense improvisació.
.Es balla

Audició de The mooche de Duke Ellington


EL BE-BOP:ESTIL NOU JAZZ (1940)

Neix del convenciment que l'harmonia del jazz havia exhaurit les seves possibilitats. Van voler fer un canvi profund intentant desmarcar-se totalment de la influència del blues i del jazz clàssic. Coma a conseqüència sorgí un nou jazz que es caracteritzà pel següent:
.Harmonies dissonants.
.Falta de continuïtat en la pulsació
.Substitució de les big bands per combos
.Virtuosisme tècnic
.El tema només s'interpreta al començament i al final de la peça; al mig és un conjunt de solos .improvisats i molt ràpids.
.Música que no es balla, només s'escolta. 

Músics estacats: Dizzi Gillespie, Charlie Parker, Thelonius Monk.

Audició:52nd street theme Dizzy Gillespie


EL ROCK

Als anys 50 apareix el Rock'n roll a EUA.
Aquest estil de música prové del boogie-woogie i utilitza una harmonia fàcil de tònica, dominant i subdominant, i s'accentuen per primera vegada els accents forts (el primer i el tercer temps).

Aquesta música es podia ballar.
Músics importants: Elvis Presley, Fats Domino, Chuck Berry, Bill Haleey, Jerry Lee Lewis. 

Audició de Bill Haley and His Comets Rock around the clock

Al llarg dels anys seixanta va néixer un estil de música fruït de la convivència del boogie-woogie, rhythm and blues i el rock'n roll: El rock.
Durant els anys 50 Bill Haley i Elvis Presley (rockers blancs) foren els protagonistes del rock and roll, comunicant a través de la seva música el mateixque havia comunicat el rhythm and blues: la crítica a les actituds convencionals i conservadores de la societat nord-americana.
 El rock continuà en aquesta línia, però mentre el rock and roll va resultar atractiu per tota mena de públic (blanc, negre, urbà, rural) el rock ha estat sempre socialment vinculat a la joventut blanca urbana i de classe mitjana de la societat europea i nord.americana.

Carcterístiques de la música rock:

-Segueix l'estructura harmònica del blues:tònica, subdominant i dominant.
-Pren l'escala del blues
-La guitarra elèctrica és l'instrument principal
-Les lletres solen ser personals o polítics 

EL POP-ROCK (ANYS SEIXANTA)

Quan el rock 'n roll es va popularitzar, va néixer el pop rock, un nou estil musical que es caracteritzà per mantenir accents del swing, l'estructuradel blues i algunes melodies senzilles; la música resultant era una música fàcil que la va fer molt popular.

Trobem els Beatles i els Rolling Stones com a grans representants d'aquest estil.

Els Beatles seguiren l'estil del rock'n roll i amb la seva música, reflectiren en el seu moment els problemes d'un sector de la joventut, els quals adoptaren una nova manera de vestir i de pentinar-se, seguint els seus ídols. Posteriorment fomentaren el moviment beat.

Els Rolling Stones també seguiren l'estil del rock'n roll però amb una actitud inconformista i crítica..

Cap al final dels anys seixanta dominà un rock més dur en el qual hi sobresortiren Jimi Hendrix i Janis Joplin.

Audicions:

Brown Sugar Rolling Stones
Move over Janis Joplin
Get Back Beatles

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada