divendres, 20 de març de 2015

EL ROMANTICISME
                 (1820-1900)


 A partir de 1820 l'ideal estètic canvià i , en contrast amb el classicisme, sorgí el moviment romàntic (1820-1900). El Romanticisme va ser un estil que va tenir tres arts dominants: la música, la literatura i la pintura.


Compara aquestes dues imatges , la primera forma part del Classicisme , és ed J-L- Davis i la segona i tercera són del romanticisme, una de Turner i l'altra de Délacroix:

El jurament dels Horacis. J.L.David

La llibertat guiant al poble. Délacroix.

Rain, steam and speed. The great western Rail. Turner.




L'època romàntica

Cap als anys 1820-1830, a Alemanya va aparèixer un nou moviment cultural: el romanticisme. El músic romàntic trencà amb totes les normes del classicisme perquè el trobava fred i antiquat, i així fomentarà la capacitat expressiva de l'art del segle XX amb nous valors, com ara l'individualisme, l'expressió dels sentiments i la llibertat creadora.

Moment històric, social i cultural

Políticament, els països que van vèncer Napoleó van voler restaurar la monarquia absolutista, però la burgesia, que hi estava en contra, va organitzar diversos alçaments que van desembocar en les anomenades revolucions burgeses (hereves de la revolució francesa). Les principals insurreccions revolucionàries es van esdevenir el 1820 a Espanya, el 1830 a França i el 1848 a França, Itàlia i a gairebé tota l'Europa central. Els moviments revolucionaris de 1848 tenien en comú el rebuig als règims autoritaris i l'exaltació del sentiment nacional.
Socialment, es van consolidar pràcticament les idees de la Revolució Francesa: la burgesia va triomfar sobre la noblesa.

Econòmicament, Europa es desenvoluparà a nivell industrial, van començar les primeres acumulacions de capital fruit de la Revolució Industrials i del mercantilisme.

Científicament, es produïren molts avenços: en el camp de la medicina (Louis Pasteur, amb la penicilina) i en camp de la tècnica (Thomas Edison amb la bombeta i els germans Lumière amb el cine).


Característiques de la música romàntica 
Característiques estètiques
La música és un mitjà  per expressar els sentiments més íntims de l'ésser humà i per fugir de la realitat revolucionària del moment. Els sentiments del cor ( l'amor, la tendresa, la bondat, però també l'odi, la mort o la crueltat), juntament amb els sentiments nacionals, foren els temes principals de la música romàntica.
La font d'inspiració és el món interior i les èpoques passades i terres exòtiques i llegendàries, com ara l'Edat  Mitjana . Es pot afirmar que la gran font d'inspiració dels artistes romàntics va ser la natura.
El contingut prevalia per sobre de la forma; aquesta última gairebé va desaparèixer per donar pas als sentiments dels músics.

Característiques musicals

-El ritme era més lliure i depenia dels sentiments momentanis del compositor. Aparegué el tempo rubato, és a dir, els canvis rítmics que avancen o retrocedeixen el tempo del compàs.
-La melodia era l'element més important, i moltes vegades s'inspirava en melodies populars.
-El timbre de l'orquestra es va enriquir enormement. Això va ser possible gràcies als avenços tècnics dels instruments .La orquestra augmenta considerablement. Apareix l'orquestra simfònica (pot arribar a tenir 100 músics).
-L'homofonia serà la textura més utilitzada. Noves harmonies i cromatismes.
-Les formes racionals clàssiques es deixen de fer servir.

Escolta  La sinfonia El destí de Beethoven
Escolta la simfonia n.101 de Haydn
Escolta la simfonia n8 en si menor de Schubert

La música la servei de l'expressió 

 Si la música durant l'època clàssica estava al servei de la claredat i la perfecció formal, durant el romanticisme estava al servei dels sentiments apassionats de l'home o la dona romàntics.

Melodia acompanyada molt expressiva

L'intèrpret, per indicació del compositor, utilitza la tècnica del tempo rubato, que consistia a tenir llibertat de tempo (pot accelerar o retardar la pulsació en aquells fragments musicals més expressius i apassionats.

Escolta el Vals op.64.1, Vals del minut de Frederic Chopin.
Escolta l'Estudi num 1 op.25 de Chopin.

Els cromatismes

Els cromatismes (notes que no pertanyen a la tonalitat) són molt utilitzats en el romanticisme coma notes de pas o com a dissonàncies que creen tensió. tenen l'objectiu de formar un ambient sonor suggeridor i sentimental. Els fan servir tant en la melodia principal com en les d'acompanyament.

Formes musicals Instrumentals

Per a piano:
-Sonates.
-Obres breus de caràcter lliure (poloneses, masurques, valsos i rapsòdies, nocturns, preludis, estudis....

Compositors: Chopin, Liszt, Schumann, Brahmns, Mendelsson...


Escolta el Nocturn núm 2 en mi bemoll major de Chopin

Per a orquestra:
-Concert solista:  Són peces per orquestra on un piano o un violí fan de solistes.

-Simfonia: Són peces per tota una orquestra sinfònica, però no hi ha solista.

-Poema simfònic: és com una simfonia però segueix un argument.

Concert per a violí en mi menor de Mendelsson
Simfonia núm 8 "La inacabada" de Franz Schubert
Marxa nupcial del poema simfònic Somni d'una mit d'estiu de Mendelssohn 


FORMES VOCALS( CANTADES)

Lied
És una composició breu formada per un poema per a solista vocal (home o dona) i piano. La música i la poesia van molt lligades, ja que amdues poden expressar els sentiments apassionadament.

Llegeix el següent fragment de lied de F. Schubert Standchen núm.4 (Serenata):

Suaument els meus cants surten de mi
cap a tu, a la nit;
vine al bosc silenciós,
estimada, vine cap a mi.
Murmuren les fines copes dels arbres
a la llum de la lluna (bis),
a la gelosia de l'envejós traidor.
No temis, encant, no temis. (bis)
Escoltes els cants dels rossinyols?
Ah t'imploren
amb els seus plors,
imploren per mi. 

Escolta el lied Standchen (serenta) de Schubert.

Els compositors més significatius de lied són R.Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms...


Escolta el lied de Franz Schubert Serenata núm. 4

Òpera

L'òpera és un drama cantat, acompanyat per l'orquestra i representat en un escenari. Durant el romanticisme va aconseguir el seu màxim esplendor, ja que tant la veu com l'orquestra es van poder deixar anar per expressar els sentiments. Itàlia (on nasqué) i Alemanya van ser les reines de l'òpera romàntica.

Els compositors més significatius d'òperes són:
Italians: G. Rossini, G Verdi, G. Puccini, g. Donizetti, 
Alemanys:R. Wagner
França: Bizet
Espanya: Ramon Carnicer

Escolta el fragment del Brindis de l'òpera italiana La traviata de Giuseppe Verdi













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada